Àlex
Nogué
Àlex Nogué l953, Hostalets d’en Bas.És
Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.
Catedràtic de pintura de la Universitat Barcelona, Facultat de
Belles Arts. Professor de la Internationale Akademie für Kunts und
Gestaltung a la Faghhochschule Hamburg membre del Consell Pedagògic
de l'École National d'Art Décoratif de Limoges des de 1996.
Les últimes exposicions individuals són: “Landschaft
mit figuren III”, dins “Nach-Denken” Kunts-und Gewerberein
Regensburg, Alemania
“Paisatge amb figures II”, Espai Contemporani capella de sant
Roc, Valls.Tarragona
“Paisatge amb figures”, Sales Municipals, Girona
www.alexnogue.com
Ernest Altés
Ernest Altés, viu a All, a la Cerdanya.
És un escultor en ferro i pedra. També practica el gravat.
És un enamorat de l’escriptura i la poesia, té diverses
obres editades, entre elles i conjuntament amb el poeta Miquel Martí
i Pol el llibre El Silenci (poemes i gravats). Té instal•lades
vint escultures en espais públics a diversos països en les
que també ha participat en nombrosos Simposis internacionals com
el Bildhauer Symposium Lützowplatz a Berlín. Recentment ha
instal•lat un conjunt de tres peces al Pati de la Fundació
Miró i està treballant en el projecte dut a terme per a
la remodelació de la Plaça del Mirador de Puigcerdà.
Veronique
Brill
Artista francesa, el seu treball s’expressa en i pel paisatge.
És evident que està posseïda per una idea i moguda
per una passió determinada: practicar un art sense artificis d’una
humanitat originàriament ecològica ja que els seus materials
són les pedres, el paisatge i la gent. Crea el que ella anomena
“Guetteurs”, una mena de vigilants espirituals fets de pedres
apilonades en forma de fita i unides per un lligam que només pot
ser màgic.
www.veroniquebrill.com
Carles Hac Mor
Subvertidor de valors i poètiques, Hac Mor (Lleida 1940),
ha devingut l’antilíder d’heterodòxies, de projectes
(efímers) que se situen en el territori fronterer de pràctiques
extremes que els benpensants de torn(i ell mateix, però en un sentit
diametralment oposat) no dubten de qüalificar com mancats de sentit.
Des de fa trenta anys, aquest escriptor s’ha situat davant de tot
el que significava compromís amb les pràctiques artístiques
i literàries alternatives, amb les edicions independents. Amb un
“fer” diferent. Així, el trobàvem formant part
del Grup de Treball de gran incidència en els temps de l’art
conceptual, o dinamitzant revistes com Textual, Tectual, L’avioneta,
S’espardell, de clara vinculació rupturista, o dirigint projectes
tan tumultuosos com efimers i immaterials, com la Revista parlada o la
Revista caminada. Juntament amb Ester Xargay, organitza incontables accions
vinculades a la performance, a Barcelona, Lleida, Girona, París
o Madrid.
Ester Xargay
"Provinc de la rebel•lió contra el cartesianisme
francès i transito de l’escriptura a la lectura de l’art,
i de l’acció a l’audiovisual, atrapada en una altra
intransitiva difícil de descriure, d’esciure d’ella
el desig afirmatiu de fluxes i línies irregulars que no van enlloc,
que s’amaguen entre els plegs de l’espaitemps transitiu. Amb
aquesta pràctica multidisciplinar i indisciplinària puc
buscar noves sortides més enllà dels codis. Es tracta d’un
mitjà, un teixit de llenguatges, absolutament obert i imprevisible,
que em serveix per posar en qüestió el paper de l’art,
de l’artista i del consumidor d’art, per a la crítica
social i política, i per la subverció del concepte tradicional
d’obra i de valors establerts, sobretot en el món de l’art
i de l’escriptura. És així com concloeixo a "Volts
en el temps", la meva última publicació."
Jordi Lafon
Barcelona,
1967. Graduat en Pintura i tècniques murals a l’Escola d’Art
i Superior de Disseny de Vic el 2002. Taller de Pedro G. Romero a la Quam
de Montesquiu. Mostres d’obra individuals i col•lectives a
Catalunya, País Basc, Madrid, Languedoc-Roussillon. Diversos premis
i reconeixements en pintura i petita escultura.
Espigolar: mirar, triar, recollir, fabricar, rascar, polir, acoblar, pintar
construint, retornar el valor a l’objecte per mirar-lo de nou, pintar.
Pintar: triar, ordenar, construir, fer, obrar, composar, mirar, disposar,
acolorir, adequar, composar, fer, fer fer, donar, rebre, il•luminar,
treballar, canviar, espigolar.
Espigolar: Pintar
Montsita Rierola de Mas
Santa
Eulàlia de Riuprimer, 1971. Graduada en Pintura i tècniques
murals a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic. Imparteix
la docència en arts a l’Escola Casa Masferrer de Vic i a
la Universitat de Vic.
Exposicions individuals i col•lectives a Catalunya (Vic, Barcelona,
Girona, Reus, Tarragona, Cambrils, Sta. Perpètua de la Mogoda,
Lleida...), Madrid... El 2005 ha publicat el llibre Silenci (Centre d’art
i natura de Farrera de Pallars; Garsineu edicions) que recull part del
seu treball dels darrers anys, del qual el camí i el sagrat se’n
constitueixen en eixos. El camí narrat i escrit (l’espai
físic de les accions); el camí fet, el paisatge fet text,
present i memòria, camí recol•lector de moments, de
racons, de colors... de presents. L’objecte emprat, gairebé
sagrat, canvia els espais i els llocs, convertit ell mateix també
en camí, en transcórrer, en via de silenci, en el construint-se
com a presència; fets camí, en camí.
Conjuntament han presentat l’acció-instal•lació
"Sembrar d’hores", el juny de 2005 a la galeria La Interior
Bodega a Barcelona.
Victor
Sunyol
Víctor
Sunyol és membre del Consell de Redacció de la revista de
poesia Reduccions. Codirigeix les col•leccions de poesia Jardins
de Samarcanda i Calaix de versos. Escriu regularment articles de crítica
literària per a diverses publicacions. Col•labora assíduament
amb artistes visuals, ja sigui escrivint textos per a (o des de) la seva
obra o bé realitzant treballs conjuntament. Amb Antoni Clapés
dirigeix i organitza les edicions i les activitats de les edicions independents
Cafè Central
Darrerament ha publicat: Quadern de Port (1999), Quadern de Bosc (1999),
I si no neva? (2002), text per a la cantata Aèria, de Xavier Maristany,
Stabat (2003), com si girona (2005) i Des d’ara (2005).
Virgil
Brill
“Això
és el que jo he volgut fotografiar. L’oposat al reportatge.
Sense anècdotes. Sense descobrir altra identitat que humans. Després
de la nit dels temps, aquesta forma humana. Aquesta silueta absurda. Aquests
homes, dones, nens del naixement a la mort cadenant amunt i avall el planeta(amb
o sense papers) intentant oblidar que tot acabarà malament. Per
més que alguns arriben a ballar, a prendre un bany o veure cremar-se
una bruixa.”
www.virgil-brill.com
Susanna
Bernadi
S’inicia
en el món de l’art des de molt jove amb el professor Joan
Bermúdez a Sabadell. Ingressa a l’Escola Illa amb els professor
i amic Alfons Borrell. Sabent ja que el seu màxim interès
se centra en l’art, es matricula a la Universitat de Belles Art
on es llicencia en l’especialitat de gravat, el 1999.
Després de dedicar-se uns anys en la producció d’events
organitzats per l’Ajuntament de Barcelona com El Festival Internacional
de Poesia, el 2001 funda, juntament amb Aleix Gallardet, l’Ass.
Cultural dels Pirineus, Pirinaigua per portar a terme l’Homenatge
a l’Aigua. Una iniciativa en la que esmercen tots els esforços
per tal de compartir entre tots el sentiment per l’aigua dels nostres
rius, mars i pluges. Actualment Susanna Bernadí es dedica al Land
Art, on des del Pirineu, se li ofereixen múltiples espais meravellosos
per seguir treballant amb les seves dues principals motivacions: l’art
i el paisatge
Roberto Olivan. Enclave Contemporany Dance
Les coreografies de Roberto Olivan, són un autèntic plaer pels sentits. Són fresques i divertides. La idea en sí, és brillant i senzilla alhora i s'acaba solidificant amb l'alt nivell tècnic i artístic dels ballarins. Sovint provoca entre els espectadors, reaccions d'eufòria que s'expressen amb aplaudiments sonors. Roberto Olivan és nascut a Tortosa i dirigeix la Companyia Nacional de Bèlgica, Enclave Contemporany Dance i és professor de dansa en nombroses escoles d'arreu.