Àlex
Nogué l953,
Hostalets d’en Bas.És Doctor en Belles Arts per la
Universitat de Barcelona. Catedràtic de pintura de la
Universitat Barcelona, Facultat de Belles Arts. Professor
de la Internationale Akademie für Kunts und Gestaltung a la
Faghhochschule Hamburg membre del Consell Pedagògic de
l'École National d'Art Décoratif de Limoges des de 1996.
Les últimes exposicions individuals són: “Landschaft mit
figuren III”, dins “Nach-Denken” Kunts-und Gewerberein
Regensburg, Alemania. Paisatge amb figures II”, Espai
Contemporani capella de sant Roc, Valls.Tarragona. Paisatge
amb figures”, Sales Municipals, Girona. www.alexnogue.com
Impostors. Instal·lació d'Àlex Nogué al
museu de L'Aigua de Salt- Edició 2005 Aigües del
Món
Ester
Xargay.
"Provinc de la
rebel•lió contra el cartesianisme francès i transito de
l’escriptura a la lectura de l’art, i de l’acció a
l’audiovisual, atrapada en una altra intransitiva difícil
de descriure, d’esciure d’ella el desig afirmatiu de fluxes
i línies irregulars que no van enlloc, que s’amaguen entre
els plegs de l’espaitemps transitiu. Amb aquesta pràctica
multidisciplinar i indisciplinària puc buscar noves
sortides més enllà dels codis. Es tracta d’un mitjà, un
teixit de llenguatges, absolutament obert i imprevisible,
que em serveix per posar en qüestió el paper de l’art, de
l’artista i del consumidor d’art, per a la crítica social i
política, i per la subverció del concepte tradicional
d’obra i de valors establerts, sobretot en el món de l’art
i de l’escriptura. És així com concloeixo a "Volts en el
temps", la meva última publicació."
Ester Xargay recitant a L'Esgésia de la
Mare de Déu de Montgarri. 2002. El Naixement
Ernest
Altés, viu a
All, a la Cerdanya. És un escultor en ferro i pedra. També
practica el gravat. És un enamorat de l’escriptura i la
poesia, té diverses obres editades, entre elles i
conjuntament amb el poeta Miquel Martí i Pol el llibre El
Silenci (poemes i gravats). Té instal•lades vint escultures
en espais públics a diversos països en les que també ha
participat en nombrosos Simposis internacionals com el
Bildhauer Symposium Lützowplatz a Berlín. Recentment ha
instal•lat un conjunt de tres peces al Pati de la Fundació
Miró i està treballant en el projecte dut a terme per a la
remodelació de la Plaça del Mirador de
Puigcerdà.
Ernest Altés i Aleix Gallardet traient
els colors de l'aigua del Safarerig de Les Dones. Edició
2005, Les Aigües del Món 2005
Carles
Hac Mor.
Subvertidor de valors i poètiques, Hac Mor (Lleida 1940),
ha devingut l’antilíder d’heterodòxies, de projectes
(efímers) que se situen en el territori fronterer de
pràctiques extremes que els benpensants de torn(i ell
mateix, però en un sentit diametralment oposat) no dubten
de qüalificar com mancats de sentit.
Des de
fa trenta anys, aquest escriptor s’ha situat davant de tot
el que significava compromís amb les pràctiques artístiques
i literàries alternatives, amb les edicions independents.
Amb un “fer” diferent. Així, el trobàvem formant part del
Grup de Treball de gran incidència en els temps de l’art
conceptual, o dinamitzant revistes com Textual, Tectual,
L’avioneta, S’espardell, de clara vinculació rupturista, o
dirigint projectes tan tumultuosos com efimers i
immaterials, com la Revista parlada o la Revista caminada.
Juntament amb Ester Xargay, organitza incontables accions
vinculades a la performance, a Barcelona, Lleida, Girona,
París o Madrid.
Carles Hac Mor recitant al Pla de Beret
allí on neix el Riu Garona
Víctor
Sunyol és
membre del Consell de Redacció de la revista de poesia
Reduccions. Codirigeix les col•leccions de poesia Jardins
de Samarcanda i Calaix de versos. Escriu regularment
articles de crítica literària per a diverses publicacions.
Col•labora assíduament amb artistes visuals, ja sigui
escrivint textos per a (o des de) la seva obra o bé
realitzant treballs conjuntament. Amb Antoni Clapés
dirigeix i organitza les edicions i les activitats de les
edicions independents Cafè Central
Darrerament
ha publicat: Quadern de Port (1999), Quadern de Bosc
(1999), I si no neva? (2002), text per a la cantata Aèria,
de Xavier Maristany, Stabat (2003), com si girona (2005) i
Des d’ara (2005).
Jordi
Lafon .
Barcelona, 1967. Graduat en Pintura i tècniques murals a
l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic el 2002. Taller
de Pedro G. Romero a la Quam de Montesquiu. Membre vocal de
l'associació per les arts comtemporànies H .Ha realitzat
mostres d’obra individuals, col·lectives, accions i
instal·lacions a Catalunya, País Basc, Madrid,
Languedoc-Roussillon. Ha rebut diversos premis i
reconeixements en pintura i petita escultura. Un dia de
1991, en Toni Garcia ens va escriure: descobrir la vibració
dels objectes, convertir-los en imatge i encara
transformar-los en signe. El procés que va de la mirada a
la paraula pertany a una alquímia interior i permet
descobrir la nostra projecció en les coses, inclús en
aquelles que vàrem guardar sense saber massa perquè.
L'experiència i el joc són utilitzats, sovint, com a canals
del que veritablement importa; la comunicació. Conjuntament
han presentat l'acció GOTS A SALT a les Deveses de Salt,
Girona.
Dins
del marc del 4t homenatge a l’aigua i ubicat a la Devesa de
Salt, proposem una instal·lació que inviti a reflexionar
sobre el paper i el valor de l’aigua en les nostres
societats i en les nostres vides. La instal·lació és
volgudament simple: consta d’una taula parada plena de gots
d’aigua enmig del bosc. Una imatge quotidiana que canvia de
valor posada en aquest context (el bosc, la jornada i les
instal·lacions artístiques). La idea és que els visitants
beguin l’aigua i s’enduguin el got.
Jordi Lafon convidant a veure aigua
Lafon-Rierola a Les Deveses de Salt. Les Aigües del Món
2005
Montsita
Rierola de Mas
. Santa
Eulàlia de Riuprimer, 1971. Graduada en Pintura i tècniques
murals a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic.
Licenciada en Belles Arts. Experiència docent en Art a la
Quam Jove i l’Escola Casa Masferrer de Vic. Imparteix
classes d'expressió artística a la Universitat de Vic.
Mostres d'obra individual,
col·lectives, accions i instal·lacions a Catalunya (Vic,
Barcelona, Girona, Reus, Tarragona, Cambrils, Sta. Perpètua
de la Mogoda, Lleida...) i Madrid. El 2005 va publicar el
llibre Silenci (Centre d’Art i Natura de
Farrera; Garsineu edicions) que
recull part del seu treball dels darrers anys, del qual
el camí i el sagrat se’n constitueixen en eixos. El camí
narrat i escrit (l’espai físic de les accions); el camí
fet, el paisatge fet text, present i memòria, camí
recol·lector de moments, de racons, de colors... de
presents. L’objecte emprat, gairebé sagrat, canvia els
espais i els llocs, convertit ell mateix també en camí,
en transcórrer, en via de silenci, en el construint-se
com a presència; fets camí, en camí.
Veronique
Brill.
Artista francesa,
el seu treball s’expressa en i pel paisatge. És evident que
està posseïda per una idea i moguda per una passió
determinada: practicar un art sense artificis d’una
humanitat originàriament ecològica ja que els seus
materials són les pedres, el paisatge i la gent. Crea el
que ella anomena “Guetteurs”, una mena de vigilants
espirituals fets de pedres apilonades en forma de fita i
unides per un lligam que només pot ser màgic.
www.veroniquebrill.com
Instal·lació de Guetteurs al Riu Segre.
2003. El Camí de l'Aigua
Virgil
Brill.
Això és el que jo
he volgut fotografiar. L’oposat al reportatge. Sense
anècdotes. Sense descobrir altra identitat que humans.
Després de la nit dels temps, aquesta forma humana. Aquesta
silueta absurda. Aquests homes, dones, nens del naixement a
la mort cadenant amunt i avall el planeta(amb o sense
papers) intentant oblidar que tot acabarà malament. Per més
que alguns arriben a ballar, a prendre un bany o veure
cremar-se una bruixa.”
www.virgil-brill.com
